La casa comuna de Sant Julià de Lòria ha acollit, aquest dilluns, la conferència organitzada per l’Andorra Esports Clúster sobre la violència sexual en l’esport. Hi han intervingut la professora de la Universitat de Vic, Montse Martín, el periodista Albert Llimós, la mànager de l’Andorra Esports Clúster, Gemma Riu i Jordi Olivé director d’infància, adolescència i joventut del Govern. La sala Sergi Mas s’ha omplert amb més d’un centenar d’assistents.
Montse Martin ha detallat que el 81% dels homes i el 75% de les dones ha patit almenys una experiència d’algun tipus de violència interpersonal dins de l’esport quan era infant o adolescent. Aquesta és només una de les dades que es desprèn d’una enquesta feta a més de 10.000 persones d’entre 18 i 30 anys de sis països europeus (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Regne Unit i Romania). El qüestionari forma part del marc del projecte europeu Erasmus+ ‘Child Abuse in Sport-European Statistics’ (Cases), en què col·laboren set universitats europees, dues organitzacions esportives nacionals i una entitat internacional amb experiència i compromís en la millora de la seguretat dels nens i nenes en l’esport per a protegir-los dels abusos.
La recerca Cases volia respondre a la pregunta “Quina és la prevalença de la violència interpersonal contra els infants actius en l’esport organitzat, dins i fora de l’esport?”. Per això es van recopilar proves científicament sòlides sobre l’escala i les dinàmiques d’aquest tipus de violència contra els menors en l’esport. La recollida de dades es va realitzar a través d’una enquesta amb què es va preguntar a més de 10.000 persones sobre les seves experiències a l’esport organitzat, fora del currículum escolar, abans de complir la majoria d’edat.
Durant l’acte, Gemma Riu ha avançat que l ‘Andorra Esports Clúster vol impulsar un estudi sobre la violència sexual en l’esport, prenent com a referència la recerca Cases. Ja s’han aconseguit la meitat dels diners per al seu finançament i falten 8.750 euros segons ha comentat. “No tenim dades d’Andorra, és una de les coses que des del Clúster volem treballar”, ha afegit tot animant els representants de clubs i federacions assistents a la conferència a col·laborar-hi amb aportacions de 500 euros.
En el transcurs de la conferència també ha intervingut el periodista i escriptor català Albert Llimós, guanyador de la segona edició del Premi Àlex Lliteras de periodisme esportiu pel reportatge publicat al Diari Ara, ’20 anys d’abusos d’un exentrenador de l’FC Barcelona en una escola’. Segons Llimós, un de cada cinc menors haurien patit abús a l’esport. Considera que “les xifres de denúncia són molt reduïdes, hi ha por, vergonya i desconfiança” i creu que “si no se’n parla no existeix i s’ha d’educar molt als adolescents perquè es facin particeps d’aquests debats i entenguin el que hi ha al darrere d’un abús”.
Montse Martín ha coincidit amb Llimós que “el millor de tot és parlar-ho i indagar per saber què està passant i com s’ha d’actuar. Els clubs han de mostrar preocupació i estar en alerta perquè hi hagi comunicació i sobretot converses confidencials perquè la víctima se senti segura”. Jordi Olivé, per la seva part, ha repassat les accions que s’han dut a terme des del seu departament per fer front als abusos com el Procediment i protocol d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents (PAI). “És un pas més per protegir de manera eficaç, àgil i positiva els infants i els adolescents víctimes de maltractament, abús o agressió sexual.” Olivé ha manifestat que el PAI té l’objectiu d’establir unes pautes d’actuació per detectar i notificar situacions de maltractament, abús o agressió sexual, així com definir els mecanismes de relació entre les administracions encarregades de l’atenció i la protecció dels infants i els adolescents
El director d’infància, adolescència i joventut del Govern ha recordat que ja s’han efectuat formacions de 18 hores a 150 persones vinculades al món de l’esport i que està elaborant un reglament perquè els entrenadors i altres càrrecs hagin de presentar un certificat d’antecedents penals per verificar que no tenen cap delicte de caràcter sexual. De fet algunes federacions, com la de futbol, ja el demanen.